Duran ha decidit construir una arca per posar-hi tots els qui volen sobreviure al diluvi que s’apropa. Ho fa després d’haver tingut una visió de Déu (el poder Espanyol) que li ha deixat clar que només els elegits per Duran podran tornar a començar després que les aigües cobreixin aquest món desobedient i que no vol acatar la sagrada llei del Déu-Estat.
Aquesta crida bíblica l’ha fet repensar la seva decisió d’abandonar la política i seguir en actiu fins a competir amb el propi Matusalem per la permanència en política. Ell ho té clar: els homes que es volen apartar de la llei són pecadors. Tenim una constitució donada directament per Déu i un quants profetes (tots ells Espanyols menys en Duran) que ens parlen de la legalitat sub especie aeternitatis. De fet, el mite de la creació del Gènesi. en la versió duraniana contempla l’existència d’Espanya com una realitat perenne, ja que si ens creiem la legalitat, no tenim sortida possible.
En tot cas, i tornant al nostre Noè, sabem que té indicis de quina aliança ens té prevista el creador-espanyol, però que encara no hi ha dialogat. De fet, a aquestes alçades de la pel·lícula el Noè biblic ja sabia que amb amb Déu no hi ha diàleg possible i que passi el què passi, es fa sempre la seva voluntat.
En fí, que millor prendre’s amb calma les inefables sentències duranianes de la Vanguardia d’ahir i posar-hi distància bíblica. Com voleu que en Junqueras vagi amb la CiU d’en Duran a una candidatura conjunta a les plebiscitàries? Si no vol plebiscitar res! Si defensa una impossible consulta legal! Si no vol la independència! Si vol una arca! Si és que no hi ha per a on agafar-ho. Noè, Noè… Sabem que serà difícil, llarg i que caldrà fermesa! Però volem un Moisès, no un Noè!
